La tercera organització analitzada en el projecte ha estat l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Es presenten en aquest post els processos de mobilització política impulsats per l’ANC i Òmnium Cultural entre 2010 i 2015.
Arxiu de la categoria: Dades
Les Associacions de Veïns i la protesta a la Barceloneta: mitjans de comunicació i convocatòries
Aquest nou post ens aproxima als processos de mobilització política no electoral que han tingut lloc a la ciutat de Barcelona a partir de l’anàlisi de les formes de convocatòria política utilitzades per les Associacions de Veïns, en concret, d’aquelles que representen els veïns i veïnes del barri de la Barceloneta.
La PAH i la protesta a Barcelona: mitjans de comunicació i convocatòries
En aquest projecte hem volgut aproximar-nos als processos de mobilització política no electoral que han tingut lloc a la ciutat de Barcelona i analitzar el possible impacte que aquests tenen en les protestes polítiques que posteriorment es realitzen. A tal efecte, hem analitzat les formes de convocatòria política utilitzades per un seguit d’organitzacions polítiques –entre elles la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca- per tal d’analitzar el seu impacte sobre els actes de participació política produïts a Barcelona.
Quatre Treballs Finals de Grau emmarcats en el Projecte
Aquest proper mes de juny tindrà lloc a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia la defensa dels Treballs Finals de Grau dels alumnes de Ciències Polítiques i Gestió Pública. Enguany es presenten quatre treballs realitzats per alumnes de 4t curs que han col·laborat en el projecte “Emerging modes of political protest: paths to political inclusion“.
La base de dades: els esdeviments de protesta a Barcelona
La creació de la nostra base de dades es fonamenta en l’anàlisi d’esdeveniments de protesta (PEA per les seves sigles en anglès). Aquesta metodologia pretén assolir una caracterització dels actes de protesta de forma sistemàtica a partir de la informació que els mitjans de comunicació reporten sobre manifestacions i altres tipus de conflicte. Altres fonts d’informació utilitzades són els informes dels cossos policials o directament de les organitzacions implicades (Oliver et al. 2003).
La participació electoral i la Renda Familiar
Fem una primera aproximació a la participació política dels residents a Barcelona a partir de les dades de participació electoral a les eleccions municipals de 2011 i ho fem correlacionant els percentatges de participació dels barris amb la seva renda familiar.
Els resultats mostren que la participació electoral a les eleccions municipals de 2011 dels barris de la ciutat de Barcelona estan fortament correlacionats amb la renda familiar. Tal com mostra la imatge, a major renda familiar, major percentatge de participació. Així, els barris amb major renda familiar (Les tres Torres, Pedralbes, Sarrià i Sant Gervasi-Galvany i Sant Gervasi-La Bonanova) són els barris amb majors participació electoral (superior al 60% en tots els casos). A l’altre extrem, els barris més pobres de la ciutat (La Marina del Prat Vermell, Can Peguera, Baró de Viver, la Trinitat Nova o Can Baró) són els que presenten unes taxes de participació més baixes (per sota del 40%).
Els mapes mostren gràficament aquesta mateixa informació. Els barris amb color taronja més intens (major participació) són també els barris de color verd més fort (renda familiar més elevada). I a l’inrevés, els barris amb taronges més fluixos són alhora els barris on el color verd és més suau.
Aquesta relació entre condicions socioeconòmiques dels barris i participació política respon a un patró general i llargament estudiat per la literatura acadèmica: les desigualtats socials es traslladen a la participació electoral i generen, de facto, situacions de desigualtat política. El projecte vol entendre com es reprodueixen aquestes pautes a la ciutat de Barcelona, i quins són els mecanismes que les accentuen o les matisen. Concretament, ens fixarem en l’efecte que poden tenir les noves formes de participació política: són més igualitàries o, pel contrari, amplifiquen les desigualtats? També tractarem de veure fins a quin punt diverses estratègies de mobilització, determinats discursos o intervencions puntuals poden afeblir o reforçar les desigualtats en participació.