La mobilització política

Autocita de Gallego, A., San, J., & Cristancho, C. (2010). La movilización política: medición y relevancia. Revista Española de Ciencia Política, 23, 113–124.

La mobilització política és un concepte clau per explicar per què la gent participa en política (Rosenstone i Hansen, 1993; Verba, Schlozman i Brady, 1995). En aquest projecte ens centrem específicament en l’oferta de mobilització no electoral percebuda pels ciutadans (Walgrave i Klandermans, 2007), és a dir, en els estímuls que reben aquests, emesos per part de partits, associacions o individus per induir-los a participar en activitats polítiques diferents al vot.

Els agents mobilitzadors proporcionen informació i altres recursos necessaris per participar i fan més patents els motius i les conseqüències de l’acció. Les organitzacions polítiques han d’animar els ciutadans a realitzar accions per assolir, així, massa crítica i aconseguir que els seus plantejaments siguin escoltats. Per això, les organitzacions proporcionen incentius com la identitat de grup o sentit de pertinença amb causes particulars, els deures dels ciutadans i el valor d’entreteniment que pot assolir el fet de participar en política.

Això passa mitjançant processos comunicacionals com la interacció en xarxes personals, la realització d’accions o intervencions per convidar a participar a través dels mitjans de comunicació convencionals, la difusió de materials impresos, o, fins i tot, els contactes porta a porta . Alguns dels receptors d’aquests missatges respondran a la petició i participaran en les activitats proposades, en la mesura que se sentin identificats amb les causes o creguin que a través de la participació efectivament es pot aconseguir un resultat desitjat (Kenski i Stroud, 2006 ). Les noves tecnologies estan introduint canvis profunds en la manera com les organitzacions polítiques intenten mobilitzar la ciutadania en àmbits molt diversos. En aquest sentit, s’ha identificat la facilitat per a la creació de xarxes i la possibilitat de crear una identificació col·lectiva com a mecanismes causals que vinculen l’ús de noves tecnologies amb la mobilització (Garrett, 2006).

La mobilització política és segurament un dels factors explicatius de la participació política menys estudiats de forma sistemàtica a nivell individual, tot i que hi ha excepcions notables (Rosenstone i Hansen (1993Cohen et al., 2000; Tarrow, 1998 o Gerber i Green, 2000). En enquestes electorals s’ha preguntat pels contactes rebuts per animar el ciutadà a votar tant a Espanya com en altres països. Per contra, gairebé no s’ha estudiat la mobilització política per animar realitzar altres accions polítiques diferents al vot, com són la signatura de peticions, la protesta política o altres activitats dirigides a intentar influir en el món polític. Considerant la importància de les formes de participació no electoral, resulta interessant conèixer els esforços de mobilització que es donen en el nostre entorn de manera complementària o alternativa a les campanyes electorals. La manca d’atenció de la literatura a la mobilització política no electoral es deu, en part, a les dificultats pràctiques a l’hora d’estudiar-la: si sovint és difícil recordar en el context d’una enquesta si s’ha participat en actes polítics, més ho és recordar si algú ha sol·licitat participar a l’entrevistat, o si ha vist un cartell convocant a un acte.

L’aportació del projecte

Precisament aquest és el propòsit d’aquesta part del projecte. Volem aproximar-nos als processos de mobilització política no electoral que han tingut lloc a la ciutat de Barcelona i analitzar el possible impacte que aquests tenen en les protestes polítiques que posteriorment es realitzen. En altres paraules, pretenem analitzar les formes de convocatòria política utilitzades per un seguit d’organitzacions polítiques per tal d’analitzar el seu impacte sobre els actes de participació política produïts a Barcelona.

El projecte aporta informació comprensiva sobre la mobilització derivada de convocatòries obertes que van més enllà dels associats i dels vincles formals de les organitzacions, en tant que es tracta d’accions adreçades a altres públics i amb propòsits de difusió més amplis (llistes de correu, seguidors en xarxes socials, visites ocasionals a pàgines webs). Se supera així l’estudi de la mobilització política centrada en la vinculació formal amb associacions, en un intent de captar, de forma més extensa, l’efecte que l’oferta de participació té sobre l’exercici de diverses formes d’implicació política no electoral.

Què hem fet?

A Espanya, és possible que l’única vegada que s’hagi preguntat en una enquesta per la mobilització a formes de participació no electoral anteriorment a l’estudi 2736 sigui en l’estudi “Ciutadania, participació i democràcia” del CIS de l’any 2002 (2450). Després d’una bateria d’ítems sobre participació no electoral, es preguntava si algú havia animat a l’entrevistat a participar en alguna de les accions incloses en la bateria. L’activitat política a què feia referència la petició de participar no s’especificava i, per tant, la resposta és de difícil interpretació. A continuació es preguntava també als enquestats qui havia realitzat la petició per participar (familiars, amics, etc.).

En aquest projecte l’aproximació a la mobilització política no electoral s’ha realitzat a través del seguiment del rastre digital de quatre associacions. Hem dut a terme un procés de recopilació de dades referents a processos de mobilització impulsats principalment per quatre associacions: l’Assemblea Nacional Catalana, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona i el Moviment 15M, acotant el nostre marc temporal des de gener de 2010 fins al maig de 2016.

En primer lloc, hem observat el rastre de convocatòries en la xarxa, principalment a través dels Google calendar de les organitzacions esmentades. Es va capturar informació del rastre digital de l’activitat pública de les associacions a través de les dades semiestructurades dels calendaris (GCalendars, Outlook…) de les organitzacions i grups locals de la FAVB, 15M, ANC i PAH.

Un cop recollida la informació s’ha treballat en la depuració de la base de dades a través, d’una banda, de la codificació dels tipus d’activitats desenvolupats per les associacions i, de l’altra, de la geolocalització de l’activitat per tal de mesurar la proximitat de l’oferta i la fortalesa del teixit associatiu per barris.  En segon terme, hem seguit la publicació de tuits d’usuaris pròxims a aquestes organitzacions.

Limitacions

Aquesta aproximació metodològica no està exempta de problemes, cadascuna de les vies emprades comporta alguns punts febles que cal assenyalar:

1) Ha estat impossible identificar de forma sistemàtica tots els Google Calendars operatius en xarxa. A més a més, també considerem una limitació la impossibilitat de saber quin és l’ús que les organitzacions li donen als Google Calendar que hem recopilat. En altres paraules, ens resulta pràcticament impossible saber si tota l’activitat pública de l’organització queda recollida en aquests Google Calendar o bé si l’activitat registrada al Google Calendar s’ha dut finalment a terme.

2) Respecte a la informació de Twitter, no és possible cercar ni obtenir sistemàticament els usuaris oficials de Twitter d’aquestes organitzacions. De la mateixa manera, és també complex saber quina és la validesa dels usuaris que trobem, especialment identificar si es tracta d’usuaris oficials de l’organització o no. Per últim, i com a principal limitació, ens trobem davant la impossibilitat d’accedir a l’històric de tuits de les associacions, ja que com a usuaris externs és només possible capturar l’activitat d’altres usuaris en temps real o obtenir un històric de tuits de màxim 7 dies.