La creació de la nostra base de dades es fonamenta en l’anàlisi d’esdeveniments de protesta (PEA per les seves sigles en anglès). Aquesta metodologia pretén assolir una caracterització dels actes de protesta de forma sistemàtica a partir de la informació que els mitjans de comunicació reporten sobre manifestacions i altres tipus de conflicte. Altres fonts d’informació utilitzades són els informes dels cossos policials o directament de les organitzacions implicades (Oliver et al. 2003).

El procés s’ha basat principalment en l’anàlisi manual de continguts però ha anat evolucionant a partir de l’ús de mètodes d’automatització, en què la combinació de cerques basades en paraules clau i tècniques de classificació permeten extraure dades del text (Hutter, 2013). Aquest mètodes automàtics, també coneguts com a “extracció d’esdeveniments”, són àmpliament emprats en múltiples camps i són la base de la major part dels articles recents (Allan et al. 1998).

PRIMER PAS: LA CERCA DELS ARTICLES

En la nostra recerca adoptem un enfocament mixt, en el qual extraiem articles de premsa de manera automàtica des de gener de 2010 fins a l’abril de 2015 a partir d’uns termes de cerca “Barri” AND (protest* OR  manifesta* OR concentr*).

El resultat d’aquesta cerca inicial és el següent:

A mode d’exemple, us mostrem la conformació de la nostra base de dades per barris:

SEGON PAS: LA NETEJA DE LA BASE DE DADES

Aquesta cerca inicial genera força soroll, és a dir, articles que contenen els termes de la cerca però que es refereixen a un altre tipus de notícies com poden ser la concentració d’un equip esportiu o la protesta per part d’un polític davant una institució. És per això que es fa necessari un procés de neteja.

Classifiquem, aleshores, els articles que es refereixen a esdeveniments de protesta fent ús d’un procés de repetició. En primer lloc, es realitza una classificació manual per tal de generar un diccionari dels termes que caracteritzen els articles que realment ens interessen (per exemple “centenars” o “milers de manifestants”, “reivindiquen”…) i classifiquem automàticament el conjunt d’articles d’acord al nombre de termes d’interès que inclouen.

A partir d’aquesta nova classificació podem identificar els articles que tenen una major probabilitat de reportar esdeveniments de protesta. Sobre aquests fem la codificació manual i identifiquem aquells articles que no reporten esdeveniments (soroll). Amb aquesta segona classificació millorem el model i repetim el procés reiterativament.

 TERCER PAS: LA CODIFICACIÓ DELS ARTICLES

Ara sí, sobre els articles amb major probabilitat de reportar esdeveniments de protesta iniciem la codificació manual. Aquesta codificació té com a resultat una caracterització de l’esdeveniment de protesta que inclou:

• Nom de l’esdeveniment
• Si forma part d’una cadena d’actes de protesta
• Si es realitza en paral·lel a protestes d’altres ciutats
• Ubicació de l’acte (adreça i barri)
• Data i durada
• Organitzadors
• Tipus d’actes (manifestació, recollida signatura, vandalisme…)
• Nombre de participants (segons fonts oficials, segons els mitjans de comunicació i segons els organitzadors)
• Tema de l’esdeveniment (fins a tres temes: retallades, corrupció, independentisme, sanitat, educació, drets civils…)
• Partits que manifesten el seu suport a l’esdeveniment
• Eslògans
• Motivació expressada pels organitzadors i/o participants
• Solucions o propostes argumentades pels organitzadors i/o participants
• Target: a qui s’adreça la protesta (govern central, comunitat autònoma, ajuntament, empresa privada…)
• Intervenció policial
• Nombre de ferits
• Nombre de detinguts

T’animes a codificar? Només cal que entris en qualsevol de aquests enllaços, llegeixis la notícia i responguis el qüestionari!

REFERÈNCIES

Allan, J., Lavrenko, V., & Papka, R. (1998). Event tracking. UMAss computer science Department, cIIR Technical Report IR-128.

Hutter, Swen (2014): Protest Event Analysis and its Offspring. In: Donatelle della Porta (eds): Methodological Practices in Social Movements Research. Oxford: Oxford University Press, 335-367.

Oliver, Pamela E., Jorge Cadena-Roa and Kelley D. Strawn (2003). ‘Emerging Trends in the Study of Protest and Social Movements’, in Betty A. Dobratz, Timothy Buzzell and Lisa K. Waldner (eds.), Political Sociology for the 21st Century. Oxford: Jai Press Inc.